Señor Josep Roca,

En primer lugar quiero presentarme, soy Laura y he tenido la gran suerte de poder escuchar hoy  su testimonio en Granollers. Para que refresque la memoria y sepa quien soy, estaba sentada delante de usted y estaba emocionada, no podía decir palabra. Me apunté a este curso de recuperación de puntos por pura necesidad, pero me he ido de allí muy satisfecha y muy emocionada (gracias a usted), con unas ideas muy claras de como quiero continuar mi vida.

Le adjunto una fotografía con la moneda en mi coche para que vea que lo que digo es de verdad y me ha llegado muy hondo.

Le agradezco muchísimo, de todo corazón ese relato… para mi ha sido un momento muy emotivo y he de decirle que admiro su valentía y su fuerza.

Un saludo!

Laura
LauraRecuperació punts de carnet | Gener 2016

Hola Pepet!

Espero que me dejes llamarte Pepet. El sábado día 16 de este mes viniste a Granollers a darnos una charla de lo que ha sido tu historia y experiencia,  de tu segundo cabrón. Yo fui uno de los que no pude darte mi opinión en el momento, ya que me quedé sin palabras y con un nudo enorme, que solo pude decirte que me dejaras un tiempo para pensármelo y contestarte como una gran persona como tu se merece, dicho esto paso a darte mi opinión.

Pepet tu charla tiene  tal carga de responsabilidad y ayuda hacia los demás, que solo puedo decirte que chapó por el Pepet , chapó por toda la carga que lleva de ayuda y generosidad a los demás, te admiro y te deseo larga vida y que las fuerzas no te decaigan para que sigas haciendo la faena que creo que algunos no ven pero te aseguro que extremadamente beneficiosa para esta sociedad en que vivimos .

No quiero olvidar en decirte mis más enorme admiración por tu pareja persona que como ella hay contadas en la sociedad .un gran Chapo a tu señora. 

Ahora te diré quien soy espero te recuerdes, estaba sentado justo delante de ti y sino es igual, yo ya estoy al final de mi vida profesional pues ya tengo 64 años y por ley estoy a un paso de la jubilación,creía haber visto y oído ya de todo en esta profesión  pero no amigo mio tu creo que serás qui le ponga la guinda a este pastel de mi vida profesional ya que si dios quiere me iré de la vida laboral sin accidentes.

Pepet, gracias por todo el bien que haces a esta sociedad.

Gracias Pepet solo te pido que me dejes ser tu amigo , pues tu admirador ya lo soy.

J.M.H.
J.M.H.Xerrades recuperació de punts | Gener 2016

Bona tarda Josep,

Sóc la Maria, alumna de l’Escola (—), porto uns dies rumiant des de la teva xerrada i, finalment, m’he decidit a escriuret. T’envio a aquest correu perquè no tothom és tant valent per expressar una vivència com la que tu vas viure de la forma que ho vas fer el passat divendres. Crec que el coratge i la força que tens és admirable, la forma en que em vas conscienciar va ser, sens dubte, genial.

Vas fer que m’emocionés, que rigués i que em dongués compte de la sort que tinc, que tenim i de la forma en que en som inconscients. Tant inconscients a la vegada de no veure la sort que tenim, com a l’hora de deixar que un error ens destrossi la vida. Aquell segon, aquella moneda que encara no he foradat però que ronda en la meva consciència i em fa fer-me preguntes i mirar d’una altra manera el món que ens envolta. Ja no veig de la mateixa forma la carretera, però tampoc a la gent, que no sap el perill que té un petit mal gest i el que això els pot repercutir, a aquesta gent que no sap si cometrà l’error i després no serà tan valenta i optimista com tú. Només de sentir-te parlar, em van entrar ganes de viure més que mai, la teva superació, el teu plantejament de la vida i del que realment és important.  

Només et vull donar les gràcies per haver compartit amb nosaltres la teva experiència, ets un gran exemple a seguir, espero que molta més gent se n’adoni del que aporta la teva xerrada i canvii la seva forma de pensar de la mareixa manera que ho he fet jo. 

Un petó gegant! I segueix amb el teu humor que realment fa treure verdaders somriures!:)

Atentament,

Maria
MariaAlumna de secundària - Novembre 2015

Hola Josep,

La xerrada va ser fantàstica per a una empresa com la nostra.

A nivell personal, però, em van quedar algunes inquietuts, que entenc que no em solventéssis perquè no era el lloc ni el moment. L’objectiu de la xerrada era la prevenció i conscienciació, i en això va ser perfecte.

En un altre nivell de coses, i que entenc que no havien de sortir en aquell format, i repeteixo que només a nivell personal, et demano :

* D’on treus la força per afrontar el dia a dia amb il·lusió?

* Han canviat els teus valors de la vida arran de l’accident? (És a dir, el teu pensament és més profund? Valores més coses com l’amor, la fe, l’amistat, l’esforç, i han passat potser a un segon pla altres coses que a vegades donem molta importància però que en qualsevol moment poden desaparèixer?

etc, etc.

En fi, ja veus que de tu em va impressionar sobretot aquesta capacitat de tirar endavant, amb bon humor, i amb força! I això té un mèrit que segurament és impossible de valorar.

En fi, ja veus que enmig de la desgràcia, vaig adonar-me que tens moltes coses positives, i que en moltes coses continues sent un home afortunat. I m’alegro que ho transmetessis així, a pesar del realisme que mai vas voler esquivar, i de mostrar tota la crueltat de la teva realitat diària, que és la que és.

Una abraçada ben forta, cuida’t molt, i no perdis mai de la vida l’ànim!

Anònim
AnònimCap RRHH - Desembre 2014

Estimado Josep

Impactante relato esta mañana : su carencia de ñoñería y victimismo así como su crudeza en la descripción del lado oscuro del dia a dia le insufla más credibilidad hasta llegar al hiperrealismo, y ello transmite enorme empatía al auditorio así como un efecto de sustitución máximo. Dedicar tu vida a salvar no sabremos cuántas pero muchísimas vidas se llama altruismo, es amor a los demás y a la vida en el más puro sentido ateo.

La oportunidad de reflexión que has insuflado a los chavales estando de cuerpo presente supera 1000 veces cualquier audiovisual por muy elaborado que esté.

Tenemos nosotros la suerte de haberte podido escuchar y ver para darnos cuenta de la gran oportunidad  de que disponemos para poder evitar lo inexorable.

Toda esta dosis de positividad calcada en la prosa de tu vida ha de fomentar nuestro imperativo categórico de respeto fundamental a la hora de agarrar el volante.

Envíame cuando puedas el video, gracias.

Hasta siempre. Un abrazo fuerte a ti y a los tuyos.

Marc
MarcAlumne del Carnet per Punts - Gener 2015

Buenas Josep, soy un alumno del curso del fin de semana. Me afecto muchísimo tu accidente, pero tengo que valorar las huevos que has tenido yo no se que hubiera echo en tu situación tienes un carácter fuerte se que lo habrás pasado muy mal pero eres un tío de los pies a la cabeza, espero que todo te vaya muy bien y si necesitas algo aquí tienes a una persona que te ayudara en todo lo que yo pueda. Hasta la próxima pero en otro lado jeje

Muchas gracias, saludos.

Abel
AbelAlumne Carnet per Punts - Setembre 2013

Hola, company!

Sóc l’ Esther, la noia rossa la qual vas emocionar, reflexionar i prendre consciència sobre aspectes de la vida. Es per aquest motiu que he decidit escriure’t, per agrair-te tot el que vas aconseguir fer sentir amb el teu testimoni i aprendre una lliçó per mantenir la il·lusió a viure així com a valorar la vida. No només has mostrat un gran amor a la vida, sinó que has donat una lliçó d’amor a la humanitat, expressat amb una ajuda als altres sense rebre res a canvi.  Per aquest motiu amb aquest escrit vull donar-te les gràcies i expressar d’alguna manera la meva admiració cap a tu.

En aquesta societat poc filantròpica i sensible, haurien d’existir més bones persones. Persones com tu, que desprenen bondat, amor al gènere humà i a l’existència. Segur, que llavors viuríem en un món millor.

M’ha encantat la teva personalitat, encara sembles un jove optimista, lluitador, inquiet, espontani, impulsiu..amb una gran energia i sobretot mental, una força mental destructiva i admirable. Alguns d’aquests trets de la teva personalitat, sobretot els que he pogut percebre amb la teva història, són els que m’han fet ampatitzar amb tu, ja que també sóc esportista, inquieta, amb ganes de trobar un sentit a l’existència, de viatjar i de sentir-me amb vida i d’experimentar sensacions. És per això que no he pogut evitar plorar al escoltar el revés i al gran tomb que vas haver de superar en segons de la teva vida. Encara que poques persones t’ho facin arribar, estic convençuda que amb el teu testimoni arribes al cor de les persones.    M’agradaria dedicar-te aquest  petit paràgraf, que em fa pensar amb tu, ja que estimes la vida i perquè ets un gran lluitador.

Qui estima pateix

Qui pateix sent

Qui sent lluita

I qui lluita, guanya!

Per últim dir-te que el paperet estarà aprop meu en el cotxe i quan estigui alterada el miraré i pensaré amb el gran Josep Roca: Més val perdre un segon de la meva vida, que una vida en un segon!

M’agradaria rebre més informació..els videos o tot allò que tinguis i que pugui ser útil per altres persones, m’agradaria que el meu germà pogués veure el teu cas. Moltes gràcies!

Esther
EstherOperària d’empresa - Setembre 2013